Un accident molt greu va canviar la vida de Jordi Diz quan estava en "el seu millor moment": 27 anys, bon treball, parella, mil plans amb amics. Un matí, de camí a l'oficina, la seva moto va ser atropellada per un altre vehicle. Aquest dia no va arribar al despatx. La seva vida va donar un gir de 360°. Avui Jordi mira tot l'ocorregut amb la satisfacció d'haver sortit endavant quan "el futur se li presentava molt negre i ell només podia sentir rebuig cap al món" i pot contar la seva experiència de vida i de superació a uns altres. Dos grups d'alumnes del St. Paul's School Barcelona i Teresianes Ganduxer, que realitzen l'assignatura de APS (Aprenentatge i Servei) en AIS AYUDA, han tingut l'oportunitat d'escoltar-li i conèixer el seu testimoni.
L'ajuda que es necessito la demano a crits i com més aviat millor, però la que no necessito millor que no, perquè només farà que m'acomodi. "
"Esforç, alegria, determinació...però sobretot, AMOR PER LA VIDA!", així resumeix Jordi la clau de la seva rehabilitació. Les circumstàncies el van obligar a adoptar una nova actitud basada en la perseverança i l'autonomia: "L'ajuda que es necessiti la demano a crits i com més aviat millor, però la que no necessito millor que no perquè només farà que m'acomodi", explicava al grup de joves als quals animava a treballar duro per les coses que volen i a deixar a un costat la mandra. Ara Jordi assegura sentir-se a vegades "massa independent", però explica que "si no hagués estat així, no estaria on està ara". "La perseverança de fer els exercicis que li indicaven en el Institut Guttmann –on va estar mesos ingressat– va ser essencial per a recuperar-me". "Com més rotlle, encara sort rotlle i, com més aprenc, millor em sento, em mantinc actiu, en moviment", compte Jordi quan parla del seu dia a dia i dels seus nous assoliments: aprendre engonals, francès, tocar el piano, fer esport, donar alguna xerrada.
Aquesta trobada tan especial en la seu d'AIS AYUDA ha estat molt més que una classe d'educació viària en la qual conscienciar dels perills de la carretera. Valors humans com la confiança, la constància o l'amistat són també part de la història de Jordi, un home que es va fer a si mateix quan la seva vida va sofrir una "creu i ratlla" en el moment més inesperat. "Fins que no aconseguia estar tranquil i una expressió agradable, no sortia al carrer, és molt important l'estat interior per a relacionar-se amb els altres", diu al seu públic, "cal ser amables i pacífics (...) Si reacciones negativament cap als que et falten al respecte o t'intenten fer mal, la pitjor part te la portes tu". "Millor portar sempre un somriure: ecologia emocional per a mantenir la pau", afegeix.
Jordi va canviar molt després de l'accident. Al principi em va costar acceptar algunes decisions que prenia, com la d'anar-se a viure només en sortir de la Guttman, però amb el pas del temps vaig anar veient que ell estava millor, que estava content i això em va donar tranquil·litat. Ens vèiem molt, però ell necessitava el seu espai per a refer la seva vida".
María, mare de Jordi
Durante la charla los jóvenes se mostraron muy interesados por la vida de Jordi y le hicieron muchas preguntas a él y a su madre, que estaba presente entre el público y aportó otra perspectiva y mostró el orgullo que siente por el trabajo personal de su hijo. Madre e hijo explicaron a estos chicos de 14 y 15 años su visión y lo importancia de las relaciones afectivas y del respeto: "Cuando salí de la clínica estar rodeado de gente que me quería pero no me podía ayudar, me hacía sufrir mucho más, por eso tuve que irme a vivir solo una temporada y buscar nuevos amigos a los que no diera tanta lástima y me trataran con más normalidad. Una relación afectiva sana es lo más importante para recuperar la alegría (...) después de un tiempo sólo y mucho más recuperado, volví al barrio de mi infancia, cerca de mi madre, en busca de más actividad y más vida social". Su madre contó cómo fueron aquello momentos para ella, cómo vio un cambió en Jordi después del accidente y cómo le costó a aceptar algunas decisiones de su hijo que con el tiempo pudo comprender mejor y valorar positivamente.
Este es un caso de discapacidad adquirida que representa a muchos otros que hay en el mundo. En España tenemos más de 3,8 millones de personas con discapacidad que muchas veces caen el olvido o en la incomprensión cuando pueden servir de motivación y aprendizaje para muchas personas. Desde AIS AYUDA apoyamos testimonios y damos difusión a historias humanas como la de Jordi, ejemplos que merecen ser conocidos y que aportan un gran valor a la sociedad. La experiencia de Jordi es uno de esos ejemplos de adaptación, de fuerza voluntad y de lo importante que es confiar en uno mismo y tomar decisiones correctas. Como él decía, "por muy mal que empiece la película, el final puede ser otro si se toman las decisiones correctas".
Deixa un comentari