Un accident molt greu va canviar la vida d’en Jordi Diz St. Paul's School Barcelona Teresianes Ganduxer,
Un accident molt greu va canviar la vida d'en Jordi Diz quan ell pensava que estava en "el seu millor moment": 27 anys, bon treball, parella, mil plans amb amics. Un matí, de camí a l'oficina, la seva moto va ser atropellada per un altre vehicle. Aquest dia no va arribar al despatx. La seva vida va donar un gir de 360°. Avui, en Jordi mira tot el que ha passat amb la satisfacció d'haver sortit endavant, fins i tot, quan "el futur se li presentava molt negre i ell només podia sentir rebuig cap al món" i pot explicar la seva experiència de vida i de superació a uns altres.
Dos grups d'alumnes, un del St. Paul's School Barcelona i l’altra de les Teresianes Ganduxer, que realitzen l'assignatura d’APS (Aprenentatge i Servei) en AIS AYUDA, han tingut l'oportunitat d'escoltar-lo i conèixer el seu testimoni de primera mà.
L'ajuda que necessito la demano a crits i com més aviat millor, però la que no necessito millor que no, perquè només farà que m'acomodi.
"Esforç, alegria, determinació... però sobretot, AMOR PER LA VIDA!". Així resumeix en Jordi la clau de la seva rehabilitació. Les circumstàncies el van obligar a adoptar una nova actitud basada en la perseverança i l'autonomia: "L'ajuda que necessito la demano a crits i com més aviat millor, però la que no necessito millor que no, perquè només farà que m'acomodi", explicava al grup de joves, als quals animava a treballar durament per les coses que volen i a deixar a un costat la mandra. En Jordi assegura sentir-se a vegades "massa independent", però explica que "si no hagués estat així, no estaria on estic ara". "La perseverança de fer els exercicis que m’hi indicaven a Institut Guttmann –on va estar mesos ingressat– va ser essencial per a recuperar-me".
"Quant més aprenc, millor em sento, em mantinc actiu, en moviment", explica en Jordi quan parla del seu dia a dia i dels seus nous assoliments: aprendre engonals, francès, tocar el piano, fer esport, donar xerrades...
Aquesta trobada tan especial a la seu d'AIS AYUDA ha estat molt més que una classe d'educació viària, en la qual conscienciar dels perills de la carretera. Valors com la confiança, la constància o l'amistat són també part de la història d’en Jordi, un home que es va fer a si mateix quan la seva vida va sofrir un trasbals en el moment més inesperat. "Fins que no aconseguia estar tranquil, no sortia al carrer, és molt important l'estat interior per a relacionar-se amb els altres", diu al seu públic, "Cal ser amables i pacífics, (...) Si reacciones negativament cap als que et falten al respecte o t'intenten fer mal, la pitjor part te la portes tu". "Millor portar sempre un somriure: ecologia emocional per a mantenir la pau", afegeix.
En Jordi va canviar molt després de l'accident. Al principi em va costar acceptar algunes decisions que prenia, com la d'anar-se a viure només en sortir de la Guttman, però amb el pas del temps vaig anar veient que ell estava millor, que estava content i això em va donar tranquil·litat. Ens vèiem molt, però ell necessitava el seu espai per a refer la seva vida".
María, mare de Jordi
Durant la xerrada, els joves es van mostrar molt interessats per la vida d’en Jordi i li van fer moltes preguntes, a ell i a la seva mare, que estava present entre el públic i va aportar una altra perspectiva, i va mostrar l’orgull que sent pel treball personal del seu fill. Mare i fill van explicar a aquests joves de 14 i 15 anys, la seva visió i la importància de les relacions afectives i del respecte: "Quan vaig sortir de la clínica, estar rodejat de gent que m’estimava, però no em podia prestar ajut, em feia patir molt més, per aquest motiu vaig haver d’anar a viure sol una temporada i buscar amics nous als qui no fes tanta llàstima i em tractessin amb més normalitat. Una relació afectiva sana es el més important per a recuperar l’alegria (...) després d’un temps sol i molt més recuperat, vaig tornar al barri de la meva infància, a prop de la meva mare, en busca de més activitat i més vida social". La seva mare va explicar com van ser aquells moments per a ella, com va veure un canvi en Jordi després de l’accident i com li va costar acceptar algunes decisions del seu fill, que amb el temps va poder comprendre millor i valorar positivament.
Aquest es un cas de discapacitat adquirida, que representa a molts d’altres que hi ha al món. A Espanya, tenim més de 3,8 milions de persones amb diversitat funcional que molts cops cauen en l’oblit o en la incomprensió, quan poden servir de motivació i aprenentatge per a moltes persones. Des d’AIS AYUDA, donem suport a testimonis i fem difusió d’històries com la d’en Jordi, exemples que mereixen ser coneguts i que aporten un gran valor a la societat.
L’experiència d’en Jordi es un exemple d’adaptació, força de voluntat i de la importància de confiar en un mateix i prendre decisions correctes. Como ell deia, "per molt malament que comenci la pel·lícula, el final pot ser un altre si es prenen les decisions correctes".
Deixa un comentari